Category Archives: Poesie in dialetto

La şènt

La şènt

LA ŞÈNT

Go get Adobe Flash Player!

Me piasarés saì ci l’è la şènt che turna a cà ‘nvèrs le òt de sera
e la ved el su paés
ch’el par che’l se sposte en şima al mùnt a töte le cürve de la strada
el fa mia sc’iass e ‘l g’à gnà ‘ntesiù de fàl,
gnisü sòta a la lüs d’i lampiù,
el par ün cà, che cun la cua fata şö e culgà dàanti a la porta
el spèta el su padrù

Me piasarés prope saì ci l’è la şènt che la varda ‘nvèrs la cieşa
e la ‘éd le ombre de l’atra şènt
che par che le se möe cuma ‘na bandiera, strache e triste
cuma se l’esèrcit l’ès lasà lè de cumbater e le i és ‘sbasade
o se no par che le bale
che le rid e le sirca i òcc d’i lùr amich e le canta
e la nòt la i e cuacia

Me piasarés saì ci l’è la şènt che la paşa per strada
e saì cus’i è dré a pensà
s’el paés ghe càa ün pensér ch’el düre aga pène ün secònd
u s’i se ne ‘ncòrs gnà,
si se sfòrsa de fàs gnì ‘n mènt el nóm d’i fiùr che a primaera i ve sö long a le rìe
u se l’è pène ‘na stasiù che el treno el se fèrma mia
e de not par gnà d’eseg pasài

Me piasarés saì ci l’è la şènt che paşa en mèşa al me paès
e ‘l le paşa via sènsa gnà fà caso
e ‘l capìs mia i pütei ch’i fà di dopmesdè a basàs en s’el müraiù de la ciesa
el se fèrma mia al Bar Impero, el cunòss mia i macc
el sa gninte de quél che sücéd en paés, poche robe e robe de gnint,
se l’è mort ün vecc e de ci l’era parènt
e chel giöt lé de ci l’è fiöl

Me piasares saì aga saì ‘sa cunta
stà che a perder del tèmp
per sircà dele robe che se le sarà mai
ch’interésa a gnisü,
danàs par capì
quei che pianì
i sparìs.

LA GENTE

Mi piacerebbe sapere chi è la gente che torna a casa verso le otto di sera/e vede il suo paese/che sembra che si sposti in cima al monte ad ogni curva della strada/e non attira l’attenzione né cerca di farlo/nessuno sotto alla luce dei lampioni/sembra un cane che con la coda acciambellata e coricato davanti alla porta/aspetta il suo padrone.
Mi piacerebbe proprio sapere chi è la gente che guarda verso la chiesa/e vede le ombre dell’altra gente/che sembra che si muovano come una bandiera, stanche e tristi/come se l’esercito avesse smesso di combattere e le avesse abbassate/o altrimenti sembra che ballino/che ridano e cerchino gli occhi dei loro amici e cantino/e la notte li copre.
Mi piacerebbe sapere chi è la gente che passa per strada/e sapere cosa sta pensando/se il paese gli strappa un pensiero che duri anche un solo secondo/o se non se ne accorgono nemmeno/se si sforzano di ricordare il nome dei fiori che a primavera crescono lungo le rive dei fossi/o se è solo una stazione che il treno non si ferma /e di notte pare di non esserci nemmeno passati.
Mi piacerebbe sapere chi è la gente che passa in mezzo al mio paese/e lo oltrepassa senza prestargli attenzione/e non capisce i ragazzi che spendono i pomeriggi a baciarsi sul muraglione della chiesa/e non si ferma al Bar Impero, non conosce i matti/non sa niente di quello che succede in paese, poche cose e cose da nulla/se è morto un vecchio e di chi era parente/e quel ragazzo di chi è figlio.
Mi piacerebbe sapere anche sapere a cosa serve/stare qui a perdere del tempo/per cercare di capire cose che non si sapranno mai/che non interessano a nessuno/dannarsi per capire/chi piano/sparisce.

[2004-6]