EL FREDÙR
Iér sera le vegnì a cà mia
en me amìc.
El sietàa a bistömà perchè la su dóna
la gh’ìa fàt en bröt-e-schèrs
e lü, puarì, el gh’èra restà mal.
Me ò pruà a diga de mia preocüpàs,
che le dóne le vé e le va
cuma el fredùr a senèr,
ma lü la l’à mia capìda.
G’ò idea ch’el sape turnà a casa
‘l gabe sircà l’Aspirina endepartöt
e, visto che la la catàa mia,
l’abe scrìt ‘na poesia.
IL RAFFREDDORE: Ieri sera è venuto a casa mia/un mio amco./Continuava a bestemmiare perché la sua donna/gli aveva fatto un brutto scherzo/e lui, poverino, c’era rimasto male./Io ho provato a dirgli di non preoccuparsi/che le donne vanno e vengono come il raffreddore a gennaio/ma lui non ha capito./Penso che sia tornato a casa/abbia cercato l’Aspirina dappertutto/e visto che non la trovava/abbia scritto una poesia.
[2006]